|
1. |
|
|
|
|
China Kills
és el nom
d’ un ghetto que
hi ha una mica al nord d’ aquí.
Si tu vols
hi vas en metro.
No,
és mentida!
|
|
2. |
|
|
|
|
Y esto sólo es una nueva reflexión de los problemas que inundan tu corazón.
Cuando todo va mal, cuando no sabes que hacer, cuando te sientes sin poder
Millones de historias trágicas viajando en first class
mientras, sin razón alguna, te quejas de algo insubstancial.
Tú en el sofá luchando contra el mando de la televisión
y ella encerrada injustamente en una prisión.
No hay trabajo, que preocupación
De nuevo te pica i te rascas,
que te mantengan tus padres para ti es mejor.
Ninguna preocupación!
Matanzas sin ley, guerras subvencionadas con sangre de infiel,
mientras todos en casa preocupados por una gilipollez.
Me da igual lo que penséis, mentes cerradas que no sabéis ver,
¿no éramos todos iguales? Pocos concienciados y otros tan(bien).
Y de verdad es así como piensas cambiar éste mundo infundido por la oscuridad,
y no te das cuenta de que pensar un poquito más en la verdad te podría ayudar.
No ves que el mundo se cae.
No lo ves, cuidado que te caes
Si crees que no podía ser peor mira delante y ve el dolor
de la gente que lucha por un mundo diferente, gente que aspira a un mundo sin muerte. Ahora has tocado lo más hondo de ti, nada puedes resolver con coherencia.
Es un proceso mental intransitorio, ése camino que sigues y dicta tu cabeza.
Ahora has llegado al fin, pronto te darás cuenta.
Están a punto de explotar tus propias reglas, que en una vida así no cabe lo que piensas,
lo que piensas!
Solo piensa que hay peores cosas, quejarse tanto no cambiará escopetas por rosas,
pero sólo es una reflexión, lo demás es tu puta elección,
es tu elección
|
|
3. |
|
|
|
|
Ja arriba final de mes: dues multes i el lloguer.
Has canviat els pòsters per factures a les parets.
Si tens sort no penses en res més,
ànimes lligades al sistema capital complet.
De sobte et submergeixen en un somni profund,
et veus a tu fent-te un canut,
despertes i el desig és concebut.
La cua de l’atur ja arriba al teu portal,
només et dic que no tens dret a cap ajuda social.
Et queden anys per pagar-nos per avançat.
I vas vivint el malson,
l’ultima carta un dos de cors, cap mena de valor.
T’ho jugues tot, vas de farol.
Ni te n'adones quan ja t’han enganxat,
comences a perdre el cap i ja és tard
No busquis la teva innocència, la vida te l'ha arravatat.
No busquis cap perdó. No ets tu el pecador.
No pensis en què has de fer sinó com ho faràs,
no et mengis l’olla en el que demà esdevindrà.
El fàstic t’ agafarà entre les seves mans,
deixant-te sense respirar
I estàs sol, enyores el «tranquil fill, tot era un malson».
Ànimes lligades
|
|
4. |
|
|
|
|
Another day again this shit.
Is everything dead, what time is it?
I don’t like nothing because no one likes me.
But now it’s time to change,
it’s time to forgive myself.
Forgive my family and all my friends.
And all my friends!
I’m going to burn the hell,
i’m ready to grap their weapons and tell
stop guilty my cause and recognize your mistakes.
Your fucking mistakes it’s always fucking in front to you!
Maybe there’s still hope,
maybe all the doors are not closed,
If I belive it seems like nothing is worth.
Grab your mask and your stone
and fight for the truth.
Listen to me man,
you are not alone.
|
|
5. |
|
|
|
|
Seguir sense compàs marcat
amb un joint ben alçat.
Agafo la jaqueta i vaig al carrer
aviam si hi ha quelcom a fer.
Trec la xina i trec el paper,
uns Looney Tunes amb whisky al cafè.
Sóc com sóc i no canviaré
i pel que ens agrada lluitarem!
Artèries plenes,
t’escalda la sang.
Vas de dreta a esquerra,
ningú diu res.
Cec al carrer
trec un paper,
fum blanc i molt dens.
El que faig està mal vist i no entenc per què!
Perquè no puc pensar com el món
i aquesta puta merda m’empobreix.
Deixa d’ amagar-te darrere la gent
que això no serveix per res.
Buscaré i buscaré,
i et dic que no em cansaré,
la manera de fumar sense que em diguin res,
que no em ratllin més!
|
|
6. |
|
|
|
|
Ring ring es el sonido del timbre, espera,
hoy he comido algo terrible.
Va con su maletín y mucho rintintín,
saco papel y pluma con intención de escribir.
Fuimos a aquel lugar, sonidos perfumados,
todo parecían discos acaramelados.
Y allí permanecí, todo un dios me creía.
Jamás pensé que aquello poco duraría
Y aquí estoy, todo va bien, voy a ser el mejor.
Hay mucha pasta invertida en la producción
y dónde no llego yo llega un ordenador.
Ya está a la venta, miles de copias,
número uno en la lista de Spotify,
y cuando menos me lo esperaba otro ocupó mi lugar.
Y al fin te estrellas, era obvio algo había de salir mal,
no era posible que te dieran todo sin pedir más.
Ahora has caído y no tienes solución,
bienvenidos al éxito del Candy Pop!
Candy Pop te arruinó!
Al final la codicia fue tu perdición.
Candy Pop te consumió!
Ya no hay escapatoria el juego se acabó.
No puede ir a peor,
la burbuja al final reventó
Ring ring era el sonido del timbre pero
ya nadie llama, esto es muy triste.
El tío del maletín dio con alguien más joven
al que poder sablear al mínimo despiste.
Tengo una estantería llena de premios Grammy
pero eso ha resultado demasiado fácil.
Vivo de rentas y poco más durarán,
voy directo al fondo y no tengo nada que hacer.
No tienes nada que hacer.
Y ahora estás muriendo...
Y nadie lo está viendo,
te abandonaron cuando dejaste de triunfar!
No ves que no soy un producto que puedas vender.
Ahora estoy muerto y ya nadie se acuerda (de mi)
|
|
7. |
|
|
|
|
Como debería de sentirme
si cada vez que respiro el odio me incita a rendirme.
Ya no tengo ni donde libre caerme,
soy una estrella fugaz nacida el día de su muerte
Ciego por mi propia lógica equívoca,
condenado a nadar en un puto mar de mentiras,
ruinas, heridas y vidas perdidas.
Sociedad frenética, materialista y suicida!
Mierda! Joder! Ya lo he vuelto a hacer,
una vez más me he despertado a la hora de comer.
Juro que hoy pronto me acostaré y que mañana cumpliré,
juro que esta mentira no sostendré.
Fácil es hablar y aconsejar también,
pero a la hora de la verdad hay que joderse bien.
Nada es como pensabas ni como ellos creen,
olvídate de marcar los puños en la pared
Hijo de puta, si algo me mantiene en pie
es el poder, así no compararme a alguien
es el tener un puto estilo incomparable
surgido de la nada, como si viniera de Marte.
¿Cuántas veces más he de sufrir
para dejar ya de subsistir?
Cuántas hostias más he de sufrir
para poder salir de éste sinfín?
Green!
Buds!
|
|
8. |
|
|
|
|
Sale el sol por la mañana y no sabes que coño hacer.
Has dejado los porros y aún sigues sin comprender
porqué todo tu alrededor no deja de padecer,
porqué el valor de la gente se mide por el poder.
Mierda, joder. Sólo veo mierda, joder...
|
|
9. |
|
|
|
|
I’m a pig, I’m a cop. Fuck pig cops!
Someday at five o’clock I’m going to stop people young.
I’ve want to grind their joints for after smoke a lot.
All get high in the police house, we fly like birds but we’re pigs,
and the people don’t know that this is the secret of police!
We are the authority,
we have the power for steal your weed,
we are the pigs, we steal your weed, we smoke your weed, and fly with it.
Fuck the authority!
All get high in the police house, we fly like birds but we’re pigs,
and the people don’t know that this is the secret of police
This is my lifestyle, everyday smoke your weed...
Wizzy wizzy fly like bird!
Pigs are cops!
|
|
10. |
|
|
|
|
I te n'adones ben tard,
és un entorn d’afliccions i demències.
Inseguretat, retard cultural, corrupció mental, dogma cerebral.
Paraules que assassinen
t’han cobert els ulls amb un feix de bitllets.
Més enllà d’ això no ets capaç
de comprendre res més.
Actes que us recriminen,
tot ho dónes per fet,
polític corrupte,
fet de paper!
No volem que ens manin sobre el que hem de fer
ni volem haver de quedar bé
davant d’un estat terrorista que no ens convé.
Cridem a Batman!
Dogma cerebral!
I no t’adones que es passen el teu cervell de mà a mà,
tens fills lligats per tot el cos que no et permeten actuar ni a la més negra foscor!
Cridem a Batman!
Dogma cerebral!
|
|
11. |
|
|
|
|
No sé si he subido un peldaño o si he bajado tres,
estoy en el suelo y sé que ésta no será la última vez.
Sólo quiero saber cuantas veces puede un hombre caer,
o si habrá un momento en el que ya no aguantaré
Ya no puedo ni escribir más,
el lápiz no se para de romper,
gira y gira el sacapuntas,
horas horas y horas delante del papel.
Ya no puedo ni pensar más,
mi cerebro a punto de estallar.
Cabeza rotatoria, necesito un trago más,
sólo un trago más, un trago más!
Intento escapar de mi mismo, pero no tengo a dónde ir,
quiero ser esa persona que no para de sonreír.
Dónde está esa manga, dónde está ese as,
en éste juego de azar ya no puedo jugar!
Random!
Ya no quedan más cartas, la suerte se acabó,
la partida está jugada, sólo quedo yo,
sólo quedo yo!
|
|
12. |
|
|
|
|
I aquesta és la fi del principi, d’aquí s’ha de partir.
Passa el curs del temps, veure que res és diferent
tot i que ara ja no és el mateix.
L’ aigua segueix rajant però ara surt freda.
Aquesta és la fi del principi. D’ aquí s’ha de partir
per no lamentar-se de deixar-se vèncer
sense tan sols haver-los mirat als ulls i haver dit: no
Sembla que el fruit de l’esperança
hagi perdut la batalla, però tu et negues a perdre
perquè per molts errors que cometis
saps que alguna cosa n’aprendràs.
Perquè serà passatger, excloent el dolor,
agonitzant el llarg procés de recuperar-te.
Serà passatger com tot el que ens envolta.
Serà passatger.
Cercant a cegues un punt de llum que il·lumini
quin és el camí per arribar allà on no sabem on queda,
ni el que busquem, el paratge inexistent,
aquell desig que tant et crema però que no saps veure.
I així és com anem,
plasmant el temps per creure’ns que no ens enxamparà mai,
som uns ingenus al
creure’ns capaços de complir el que l’interior ordena,
la veu que diu el que tu vols però que no escoltes
Perquè tens por,
tens por de fallar,
de frustrar-te
per veure que no arribes on esperaves.
"Perquè no tens una flor al cul ni un àngel que vetlla per tu. No. Tan sols no vols veure que no hi ha marxa enrere i no pots fer trampes. Que cada dia que passa indiferent és una derrota. Però et negues d’ entrar al cercle i esculls un camí més difícil, amb la por dins el cos, i vacil·les dia rere dia. Fas un pas enrere, no et vols enfrontar a perdre i de rebot t’oblides que pots vèncer, i ho saps que pots vèncer"
El xoc de deixar-te l’ ànima i perdre
et consumeix i et porta boig.
El cap et pren el control i no pares de pensar
«i en què?».
Ni tan sols tu ho saps,
només ho veus,
com si el teu cap ja ho tingués planejat,
i t’ofereix seure a observar...
Fent-te creure que ets tu qui ordena
No! Lluitaràs per ser tu qui porti les regnes,
no et deixaràs pas vèncer
Perquè conformar-se, ja no et serveix, ja no!
Creu-te capaç, sua sang,
no cedeixis mai i potser si lluites prou hi arribaràs.
Creu-te capaç. Només tu pots guanyar
als dimonis que et detenen i les pors que et fan enrere.
Mira’ls,
mira’ls als ulls i digues prou.
Mira’ls,
mira’ls als ulls i digues no.
No has tingut prou?
|
Enregistrat al Kasal de Joves de Roquetes per Daniel Ramos.
Mesclat i Masteritzat per Cholbi Surround
Disseny gràfic i Maquetació fet per Jordi Alias.
GUILLEM MARIN --- BATERÍA
HECTOR MARTÍNEZ --- BAIX
JORDI VILELLA --- GUITARRA
PABLO CALATRAVA --- GUITARRA
ALEX VERA --- VEU
XULIBAN --- VEU
ÀNGEL DIS --- VEU
Volem agraïr a totes aquelles persones que han participat en el treball fent coros: Albert i Jordi Crack del 29, Javi 13 picas, Dani... Així com a tota la gent que ens ajuda a seguir endevant venint als concerts; a bandes molt properes com Crack del 29, Bolson o Moskeperras, al mestre masteritzador Cholbi per acollir-nos i suportar la demència que això comporta, a Mr. Henry per tot el treball audiovisual però sobretot per aguantar-nos, i a tota la gent que ens escolta i ens dóna suport de qualsevol forma o mitjà.
greenxbuds@gmail.com
www.facebook.com/GREENxBUDS
released February 20, 2016
Atenció! Green Buds no es fa responsable de les lesions mentals irreparables que pugui provocar la exposició auditiva prolongada del contingut que els estem mostrant a continuació. Allunyin de l'abast dels seus fills tot el material relacionat amb aquest disc, corren perill de contagiar-se i tornar-se uns dements sense solució. Avisats esteu!!
BIO:
Un Bon dia, 4 éssers verds van neixer i Dios va dir :- OHGGG!!! que collons he fet!. Des de llavors van pasar moltes coses, fins que arribem al 2011 on tres malignes fills de puta començen a tocar i van formar HC kids, pero la cosa li faltava un toc mes verd i de cop i volta girant a mà esquerra, van aparèixer unes rastes que es van posar a cantar. LLavors tot va petar i es van canviar el nom per el de GREEN BUDS, famosament gens conegut, i entre pitos i flautes van fer alguns concerts i tenen una maqueta grabada amb el nom d' E.D.S.S.W que son els primers 6 mesos del grup i ex HC kids ! Uns quants milions d'anys després, vora finals de l'any 2014 un últim estronci fumador es va incorporar a la guitarra esquizofrènica. Després d'això van passar moltes coses més, la majoría d'elles relacionades amb emfermetats mentals serioses i petants, la conclusió de les quals va ser un disc anomenat "Demència", amb un nom molt adequat per a la situació. bon apetit!
I ara en anglès, que també mola
One day four green beings were born and God said - OHGGG !!! what the hell have I done !. Since then they spend a lot until we get to 2011 where three evil bastards started playing and formed HC kids, but the thing needed a twist more green and suddenly turn left, along came some dreadlocks that were made to sing. Then everything was packed and they changed the name to the GREEN BUDS, famously no famous and between whistles and flutes made some concerts and have a demo engraved with the name of EDSSW which are the first six months of the group and ex HC kids! Several million years later, near the end of 2014 a fucking final smoker strontium got up to schizophrenic guitar. After that, manny things have happened, most of them related to serious mental illness, the conclusion of which was an album called "Demència", a name well suited for the situation. Bon apetit!
